La Mesura

Després d'haver abarcat el tema de la lògica-matemàtica i les nombres i les quantitats, hem tractat també el tema de la mesura. Cal dir que tot i que a classe treballem aquests temes per separat, a l'aula podrem relacionar-los i treballar-los en moltes ocasions en les mateixes activitats o projectes.

Mesurar és saber la quantitat de matèria, quantificar una determinada magnitud. Hi ha moltes situacions quotidianes en les quals hem de mesurar, per això és molt pràctic treballar-ho i començar a experimentar-ho des de ben petits.

El procés que sol seguir un infant per anar descobrint la mesura sol ser el mateix que es seguí antigament:  

a) Període antropomètic: primer de tot, es comença a mesurar respecte a un mateix i amb el seu cos (palms, peus, pulgades...). El problema és que les mesures que resulten són diferents segons la persona que ho fa.
b) Període ergonomètric: es caracteritza per utilitzar materials o instruments d'ús quotidià (vares, arroves, barrils...). Podia tenir antigament el problema de què un barril en un país fos diferent a un d'un altre país.
c) Període convencional: les unitats estan definides per convenció entre diverses nacions.

El Sistema Internacional de Mesures està format pel metre, el quilòmetre i el segon. Ara bé, en infantil no serà necessari que ensenyem la mesura d'aquesta manera. El que haurem de fer serà ensenyar el procés de mesurar.

La comparació és molt important a l'hora de mesurar. Hi ha dues formes de comparació:

• Comparació directa: forma no quantitativa, comparant directament, ''a ull''.
• Comparació indirecta: fent servir algun objecte que faci d'intermediari (corda, balança, etc.), es necessita una estratègia per mesurar.

A l'hora de definir una unitat de mesura, farem servir unitats no convencionals (palms, peus, saquets...) és a dir, que no siguin ni el metre, ni el centímetre..., ja que això formaria part del sistema decimal (que no ensenyem en principi a Educació Infantil). Haurem d'intentar que els infants siguin capaços de resoldre problemes quotidians fent servir les seves pròpies estratègies i veure si funcionen o no.

Els conceptes principals que treballarem a infantil respecte a la mesura seran tres:

- Magnitud: allò que es quantifica
- Mesura: nombre que li assignem
- Unitat de mesura: patró de comparació

• LONGITUD

Permet treballar bé el concepte de mesura perquè és visible.

És important entendre la distinció entre longitud (magnitud que dóna compte d'una extensió) i distància que és un concepte més difícil (línia imaginària que uneix dos punts).

• SUPERFÍCIE

Si pensem que la longitud és com una corda, la superfície es podria identificar amb un llençol (tot allò que ocupa). Per treballar-la, haurem de fer amb els infants molts de retallables, vidrieres, collaixos, etc.

• VOLUM/CAPACITAT

Hem d'intentar diferenciar entre volum i capacitat, volum és el que ocupa, i capacitat allò que hi queb. Amb els infants, podem fer experiments mitjançant trasvassaments, primeres mesures amb unitats no convencionals, etc.

• MASSA/PES

Seria important diferenciar pes de volum; més volum no ha de significar més pes, la percepció ens pot enganyar. A infantil ens pot ser molt útil una balança feta per ells mateixos, fer equivalències, comparacions, etc.

 

• TEMPS

Ja que amb el temps tenim el problema que no el podem veure ni tocar i la seva percepció és psicològica, haurem d'experimentar molt amb aquesta magnitud, per exemple amb les seqüències temporals, les rutines (concepte causa-efecte), les duracions (començar a treballar els temps curts) i intentar que els infants mateixos elaborin estratègies per mesurar el temps.

• DINERS

Amb els diners hi ha la dificultat que és una unitat discreta i no contínua (un cèntim és indivisible). Una altra dificultat és que no podem mesurar o saber quins diners equivalen a un objecte, ja que és una assignació social, no depèn de la dimensió o el pes.

A infantil millor treballarem amb unitats d'Euros i ens anirà molt bé jugar amb monedes i bitllets ficticis. Al racó del mercat per exemple, haurem d'intentar que els preus siguin enters i fins al 9 i que posin ells els preus per a què relacionin l'arbitrarietat de l'assignació de preus.

Haurem de fer Equivalències, és a dir, que per exemple una moneda de dos € equival a dos d'un €, i fer totes les combinacions possibles amb petites quantitats. Només quan s'entenguin les equivalències es poden treballar els problemes de canvi.